Lleng Es Escandinaves: Dan S, Suec, Noruec, N Rdic Antic, Island S, Hist RIA del Suec, Dialectes d.. details from sapnaonline

Font: Wikipedia. P gines: 35. Cap tols: Dan s, Suec, Noruec, N rdic antic, Island s, Hist ria del suec, Dialectes del suec, Fero s, Gram tica del suec, Aprenentatge del suec com a llengua estrangera, Norn, Gotland?'s antic, Inscripcions r niques, Suec modern, Bokm l, Viquip dia en suec, Nynorsk, Suec est ndard, Viquip dia en dan s, Fonologia del suec, Alt island s, Svenska Institutet, Test i svenska f r universitets- och h gskolestudier, Suec de Finl ndia, Lexin. Extracte: El suec ( svenska ( p g.)) ?'s una llengua escandinava parlada per m?'s de nou milions de persones, principalment a Su cia i parts de Finl ndia, especialment a la costa i a les illes land. ?'s en gran part m tuament intel ligible amb el noruec, i tamb per no tant amb el dan s. Com les altres lleng es escandinaves, el suec descendeix del n rdic antic, el llenguatge com dels germ nics que vivien a Escandin via durant l'edat v king. El suec est ndard ?'s la llengua nacional que evolucion dels dialectes del suec central al segle XIX i que ja estava ben establerta al comen ament del segle XX. Malgrat que encara hi ha varietats regionals diferents que venen dels dialectes rurals antics, la llengua parlada i escrita ?'s uniforme i estandarditzada. Alguns dialectes s n molt diferents del suec est ndard en gram tica i vocabulari i no s n sempre m tuament intel ligibles amb el suec est ndard. Aquests dialectes es limiten a rees rurals i s n parlats principalment per un nombre redu t de gent amb poca mobilitat social. Tot i que no estan amena ades d'extinci imminent, aquests dialectes han anat declinant durant el darrer segle, malgrat el fet que estan ben documentats i el seu ?'s ?'s encoratjat per les autoritats locals. L'ordre est ndard de les frases ?'s Subjecte Verb Objecte, tot i que aix pot canviar sovint per emfatitzar certes paraules o frases. La morfologia del suec ?'s similar a la de l'angl s, ?'s a dir, t relativament poques flexions; dos g neres, cap cas (tot i que segons algunes an lisis m?'s ...